L’Ermita del Sagrat Cor de Jesús


Al barri de Can Boada de Terrassa, dalt d’un petit turó artificial, hi trobem l’ermita del Sagrat Cor de Jesús, més coneguda popularment com a Ermita de Can Boada del Pi per la seva proximitat a aquesta casa pairal que va acabar donant nom al barri. Es tracta d’una ermita modernista de petites dimensions, la primera obra de l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí a Terrassa abans que en fos arquitecte municipal. Segons consta a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, al fons del mestre d’obres Pau Gorina i Gabarró (Terrassa 1888-1983), va ser un encàrrec dels germans Josep i Miquel Marcet Poal que la varen fer servir de capella i panteó familiar. Es va construir l'any 1910 en uns terrenys de la seva propietat i va tenir un pressupost de 3.173 pessetes (Poc més de 19€).

L’ermita es troba actualment dalt d’un turó que es va crear artificialment pel rebaix de les terres que l’envoltaven. Fins i tot la mateixa ermita va estar a punt de ser enderrocada per construir en el seu lloc un bloc de pisos. Sortosament, la protecció i restauració de l’edifici per part de l'ajuntament va permetre recuperar i preservar un edifici que llavors es trobava força malmès. Originalment ja es va situar en una petita elevació poc apreciable segons podem veure en algunes imatges antigues on també podem veure el famós Pi de Can Boada que era a tocar de l’absis.

És un edifici d’una sola nau amb coberta parabòlica de maó pla, una obra senzilla de petites dimensions: 10,4 metres de llarg i 4,70 metres d’ample. Durant uns anys, a mitjans del segle XX, es va adossar davant de l’ermita un cobert –sense cap mena de gràcia– per poder-ne ampliar la capacitat. El cobert feia, gairebé, les mateixes dimensions que l’ermita i constava només de quatre parets cobertes amb un teulat a dues aigues. L’absis forma la meitat d’un hexàgon, amb tres cobertes apuntades i una finestra a cadascun dels tres costats. La façana principal està rematada amb un petit campanar d’espadanya que encara conserva la campana que té gravada, de la mateixa fosa, la data de 1929 i la imatge d’un sagrat cor. Al setembre de 1986 va ser retirada a causa d’uns brètols que la feien sonar de nit per despertar al veïnat. Amb la restauració de la dècada de 1990, la campana va tornar a lloc.

A la dècada de 1960 va passar a dependre de la parròquia de la Sagrada Familia i, a banda de la missa dominical, s’hi feia la catequesi del barri. Va ser llavors quan es va aixecar el cobert que ja he esmentat. L’ermita va arribar a estar en perill d’esfondrar-se tota sola ja que el terraplè on havia quedat s’anava erosionant amb la pluja i cada cop es feia més petit. Durant les tasques de restauració, el cobert va ser enderrocat, es va restaurar l’ermita, es va reforçar el talús, es van construir escales i rampes noves i es va dignificar l’entorn. Avui en dia podem gaudir d’aquest entorn, tot i que l’ermita sempre es troba empastifada pels grafits de quatre pocasoltes que no tenen res millor a fer.


Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.